Una monja borgenca centenària!

Avui la M. M. Cecília Boqué compleix 100 anys. Us compartim un petit esbós de la seva vida de la qual en donem gràcies a Déu!

Mare M. Cecília (Maria) Boqué i Dalmau Va néixer a les Borges del Camp el dia 14 de febrer de 1917. Filla de Ramon Boqué i Bernat de l’Espluga de Francolí i de María Dalmau i Toldrà de l’Albarca. Sempre ha estimat aquests tres pobles. La família quan ella era petita es traslladà a Reus, on hi visqué tota la seva joventut. Li agradava molt el teatre, també participar-hi. Fou membre actiu de l’Acció Catòlica femenina i catequista, en la Prioral de Sant Pere de Reus. Fou una jove dinàmica, se l’anomenava la perla del pedal, per la seva afició a les bicicletes. Als vint-i-quatre anys, l’any 1941, en plena postguerra, va entrar al monestir de Santa Cecília de Montserrat on residia la comunitat de Sant Benet de Mataró que, després de la Guerra Civil Espanyola, s’hi va aixoplugar. L’any 1952 passaria a fusionar-se amb la de Santa Clara de Barcelona, formant la nova comunitat de Sant Benet de Montserrat. Ben aviat se li confiaren serveis de responsabilitat, sotspriora i mestra de novícies i el 15 de desembre de 1954, amb només trenta set anys, el P. Abat Aureli M. Escarré la posava al capdavant de la comunitat naixent i li encarregava el govern d’aquesta. En fou l’abadessa durant quaranta anys fins els seus setanta set, que renuncià al seu abadiat. El va saber deixar amb una gran elegància. Dos sexennis fou presidenta de la Federació Catalana de Monges Benedictines. Procurà una bona formació tant intel·lectual com cultural a les monges, treballà perquè es visqués la vida monàstica en el seu equilibri entre pregària i treball, acollí les reformes del Concili Vaticà II, i les portà a terme en el si de la comunitat. Fou constructora també de l’edifici material, amb empenta i decisió. Durant el seu abadiat s’aixecà el campanar, es construí part del monestir, l’Església monàstica i els claustres i el 1992 obsequià a la comunitat amb una bonica imatge de la Mare de Déu, de l’escultor Fajula, que va ser col·locada a l’Església. Els vincles amb la família, amb Reus i amb l’Arxidiòcesi de Tarragona, pel fet que hi tenia algun dels seus germans prevere, han estat importants i significatius per ella. Malgrat estar molt delicada de salut des de ben jove, ha arribat fins a aquesta fita dels cent anys, amb lucidesa i agraïment.

Extret de la pàgina del Facebook del Monestir de Sant Benet de Montserrat