Els goigs i les pregàries a la Mare de Déu de la Riera
Ens han pervingut tres textos literaris que en forma de goigs lloen la Mare de Déu de la Riera, venerada a la vila de les Borges del Camp. A més, al llarg dels segles s'han composat altres pregàries i cançons dedicades a la nostra Patrona. Aquí en trobarem un recull.
Goigs en alabansa de Nostra Senyora de la Riera, que se venera en la sua Hermita en lo Terme de la Vila de les Borges del Camp de Tarragona
Soberana Emperadora
a qui tot lo mon venera,
siau nostra intercessora
o Verge de la Riera.
Fou vostra Imatge sagrada,
buscant un pastor la ovella,
per fortuna y maravella
en la Riera trobada:
per esta causa invocada
ab aquest nom persevera;
siau nostra intercessora
o Verge de la Riera.
Lo mateix nom significa,
que sou Riera abundant,
de las gracias redundant,
quel nom de MARIA indica:
mar de la gracia se explica,
y mar inmens sens ribera;
siau nostra intercessora
o Verge de la Riera.
La ovella descarriada,
que descubrí aquest tresor,
indica ab vostre favor
nostra anima recobrada:
no quedarà abandonada,
si en vos lo remey espera;
siau nostra intercessora
o Verge de la Riera.
En lo camp de Tarragona
de las Borjas esta vila
vostres favors recopila,
y vostras glorias pregona:
de tan gran tresor blasona
y en vostre obsequi se esmera;
siau nostra intercessora
o Verge de la Riera.
De aquest camp sou lo tresor,
que estaba en terra ocultat,
pero ja manifestat,
no hi ha riquesa major:
brotà la terra una flor,
pasmo de la primavera;
siau nostra intercessora
o Verge de la Riera.
Vos sou lo riu del Paradís,
riu de gracia y de alegría,
y de aquest riu, Verge Pía,
hix la Riera felis:
regant esta terra aixis
de vostre honor pregonera;
siau nostra intercessora
o Verge de la Riera.
A aquest vostre Altar sagrat
lo circumveinat acut
lo malalt troba salut
consol lo desconsolat:
y en lo temps de sequedat
per vos la cullita entera;
siau nostra intercessora
o Verge de la Riera.
En Vos lo remey trobant
ciegos, coixos y tullits,
presentallas agrahits
os presentant al instant,
vostre amparo pregonant,
te part felis la partera;
siau nostra intercessora
o Verge de la Riera.
Soberana Emperadora
a qui tot lo mon venera,
siau nostra intercessora
o Verge de la Riera.
És el més antic de tots. Per les característiques és un text clàssic del s. XVIII, i precisament a aquest segle pertany la primera edició que coneixem.
És un poema més narratiu que líric, on l'autor anònim glossa la tradició popular de la troballa de la imatge de Maria i al·ludint al títol de la Riera evoca sovint les gràcies divines de què Maria és dispensadora i que vessa a rierades damunt la humanitat. Sense ésser un gran text literari no decau de to. Són uns goigs populars i senzills sense vulgaritats, tot i que hi abunden els tòpics dels goigs de l'època.
L'estructura dels versos i les estrofes és la més generalitzada en aquestes composicions. Els versos són de set síl·labes a/b una gran barreja de rimes masculines i femenines. L'entrada, que és una quarteta amb rima d'encadenat, es torna repetir com a tomada; les cobles són fetes amb estructura de quintet, la rima és de creuat més un vers que rima com el quart, més els dos versos de la rescobla enllaçats amb el quintet per un vers que té la mateixa rima del segon vers de la rescobla. La gràfica és: abab / cddccbab.
La iconografia és prou constant en les primeres edicions: una xilografia del XVII-XVIII emprada en altres advocacions i que no desdiu gaire d'aquesta, només que porta el Fill assegut al mig de la falda i la Mare de Déu de la Riera el porta a l'esquerra. Les edicions d'aquest segle se serveixen de fotogravats i gravats d'altres advocacions, fins a arribar a la darrera que porta una capçalera dibuixada per l'artista mallorquí Miquel Ferrer.
La música com era ben general no s'imprimia, però sortosament s'ha pogut recuperar de viva veu i s'ha imprès a la darrera edició.
Goigs que a la Mare de Déu de la Riera consagra la vila de las Borjas del Camp, principalment en los dias de son Novenari.
Puix que desde la alta esfera
nos mirau ab vista pia;
socorreu per la Riera
a vostres devots Maria.
En lloch de esterils arenas
isquereu, donant avis,
logravam un Paradis
per las primeras estrenas;
pues tal tresor en sas venas
ocultar, se'ns descubria;
socorreu per la Riera
a vostres devots Maria.
Mar sou de estranya dolsura,
puix donant la aygua per minas,
ensolsia entre ruinas
de la culpa la amargura:
no exerceix sa tyrania;
socorreu per la Riera
a vostres devots Maria.
Resplandent tingué la nit
esta terra al naixer Vos,
quedant l'Infern envejós
a tal llum avergonyit:
al Devot, que penedit
vos implora, li sou guia;
socorreu per la Riera
a vostres devots Maria.
Com dels mes forts esquadrons
exercit sou, Reyna amable,
fortíssim, e inexpugnable
contra de las tentacions:
sos tirs en las aflixions
rebatin ab valentia;
socorreu per la Riera
a vostres devots Maria.
Dolsos los amarchs vapors
en Vos, Nuvol, convertí
la virtud del Sol Diví
ab son brillants resplandors:
dispensant Vos tals favors
desterran la carestia;
socorreu per la Riera
a vostres devots Maria.
Arch sou que aygua pronostica
a tot lo nostre Emisferi,
que anegant lo obscur imperi
nostras culpas purifica:
aquesta aygua significa
lo be que als devots envia;
socorreu per la Riera
a vostres devots Maria.
Sempre ser mol elevada
vostra Fe brillant se veu,
quant junt lo Altar de la creu
quedareu Llantia inflamada:
per gracia tant senyalada
foreu un claríssim dia;
socorreu per la Riera
a vostres devots Maria.
Baixa sou, alta Montanya,
per la gran humilitat;
pero en figura ha mostrat
Syna ser de altura estranya:
enriquiu nostra campanya
del Cel ab mercaderia;
socorreu per la Riera
a vostres devots Maria.
Reina sou Celestial,
que dimana aygua divina,
naixent de font cristalina
per remey universal:
a vista de virtut tal
las Borjas en Vos confia;
socorreu per la Riera
a vostres devots Maria.
Ja que tan noble os venera
nostra devota porfia:
socorreu per la Riera
a vostres devots Maria.
D'aquest text, escrit per a cantar-se els dies de la novena, només en coneixem dues edicions: la de 1820 i la impresa al final de la novena del 1854. Creiem que és de principis del segle XIX.
El poema és prou bo, sense gaire tòpics, i elaborat. L'anònim autor deixa de banda la ja sabuda narrativa de la tradició que només hi és insinuada ocasionalment una vegada, i hi abunden els barbarismes. Aquest text literàriament i teològicament és superior a l'anterior.
L'estructura de versos i estrofes és també la pròpia dels goigs. La rima és indistintament masculina i femenina. Té entrada i tornada diferents, de set síl·labes de rima encadenada, les estrofes són del mateix estil que el text anterior, per tant rimen així: abab / cddccbab.
Com a iconografia s'usa la mateixa xilografia del XVII-XVIII emprada al primer text.
No es coneix la melodia amb què es cantaven aquests Goigs, que ben bé podrien aprofitar la música del text anterior.
Goigs en lloança de la Mare de Déu de la Riera, patrona de les Borges del Camp de l'Arquebisbat de Tarragona (Baix Camp)
Estel de l'alba matinera,
Miracle cèlic de claror,
Mare de Déu de la Riera,
sigueu la nostra Mitjancera
davant de Crist nostre Senyor.
Sou de Les Borges la Patrona,
l'altar teniu en un verger,
de llum i olor porteu corona
i us fa una coma de dosser;
per Vós rumbeja l'olivera
i el dret xiprer esperançador.
Mare de Déu de la Riera,
sigueu la nostra Mitjancera
davant de Crist nostre Senyor.
Per Vós bastiren mans zeloses
un temple bell amb rics joiells,
l'envolten nards, clavells i roses
i cants del poble i dels ocells;
un etern maig que s'adalera
per correspondre a vostre amor.
Mare de Déu de la Riera,
sigueu la nostra Mitjancera
davant de Crist nostre Senyor.
El bon matí us canta, Maria;
com orgue immens, el comellar,
ungit de pau, us duu, el migdia,
cançons flairoses de la mar,
i la planura riallera
contrapunteja en la foscor.
Mare de Déu de la Riera,
sigueu la nostra Mitjancera
davant de Crist nostre Senyor.
Els borgetans la vostra cara
miren tothora embadalits,
car sou la nostra dolça Mare,
que ens alleteu en vostres pits:
font d'esperança i fe sencera,
de caritat vital llavor.
Mare de Déu de la Riera,
sigueu la nostra Mitjancera
davant de Crist nostre Senyor.
Dessota l'herba de les prades
i les voreres del camí
ens amenacen les fiblades
de l'àspid sord i l'escopí;
i el món, amb fètida bromera,
vol ensutzar el nostre cor.
Mare de Déu de la Riera,
sigueu la nostra Mitjancera
davant de Crist nostre Senyor.
En els bramuls de la tempesta
Déu ens remembra el Sinaí,
naltres, contrits, baixem la testa
fins que surti l'arc de Sant Martí:
vostra figura falaguera,
que foragita la temor.
Mare de Déu de la Riera,
sigueu la nostra Mitjancera
davant de Crist nostre Senyor.
El vell cloquer i la Rectoria
fan aquest prec esperançat:
- Muniu les Borges, Verge pia,
contra tot vent d'adversitat!
Ve la resposta miraclera:
- Tindrà l'escut de mon favor.
Mare de Déu de la Riera,
sigueu la nostra Mitjancera
davant de Crist nostre Senyor.
Ix de l'ermita una alenada
de l'Assutzena que hi floreix,
talment música perfumada
que les malures esvaeix;
sou de les gràcies Rebostera,
virtut de bàlsam guaridor.
Mare de Déu de la Riera,
sigueu la nostra Mitjancera
davant de Crist nostre Senyor.
Vas de bellesa i d'honor pura,
Coloma-Nunci de la pau,
celeste Joia sens mesura,
del Rei dels reis excels Palau,
Claustre que enclou la Llum primera,
Hort de la Vida fruitador.
Mare de Déu de la Riera,
sigueu la nostra Mitjancera
davant de Crist nostre Senyor.
En l'agonia esfereïdora,
quan ja l'esguard tindrem confús,
donau-nos força inspiradora
per invocar el bon Jesús;
i sant Josep a capçalera
templeri el fred de la suor.
Mare de Déu de la Riera,
sigueu la nostra Mitjancera
davant de Crist nostre Senyor.
Estel de l'alba riallera,
que ens encisa amb la claror,
Mare de Déu de la Riera,
sigueu la nostra Mitjancera
davant de Crist nostre Senyor.
Fou escrit pel conegut poeta-gogista i músic Mn. Josep Maria Cogul i Monné, fill de la Selva del Camp (1862-1938), i va ésser cantat per primera vegada el 7 de setembre de 1932. Aquesta primera edició fou impresa l'agost del mateix any. Són els goigs que es canten actualment.
És un poema d'ingènua lírica popular que no decau en cap moment, més aviat està brufat de belles pinzellades que li donen un bon to. En consonància amb molts d'altres poetes de l'època, molts de versos no estan mesurats a la catalana i ben llegits hi sobren síl·labes; en el temps que estem caldria fer-ne un acurat arranjament. La composició és de versos de vuit síl·labes amb alternança de rimes masculines i femenines. L'entrada és un quintet amb rima cadeno-creuada, a la tornada es repeteix l'entrada amb un petit canvi al segon vers, les 10 cobles segueixen la línia tradicional amb la rescobla de tres versos i rima cadeno-creuada: abaab / cdcdabaab.
La iconografia de les dues edicions existents és ben característica: un bell boix del xilògraf Antoni Ollé i Pinell, bon artista barceloní que passà la seva joventut a Balaguer. És una xilografia equilibrada i perfecta com totes les de l'autor; a banda i banda de la Mare de Déu hi ha dos àngels, obra del mateix artista, que s'empraren en altres goigs.
La música, que a la primera edició porta l'acompanyament, és obra del mateix autor de la lletra, Mn. J. M. Cogul.
A la Verge de la Riera
Quan la campana de la vostra ermita
sento que toca i'ns va cridant
jo vinc a fervos una visita
a Vos ¡oh Verge! a qui aimo tant.
Entro en lo temple, ple d'alegria
i me agenollo al vostre devant
i per vos ¡Mare! una Ave Maria
mos pobres llavis van desplegant.
Jo miro alegre la vostre cara
i els ulls vos brillan plens d'arrebol
i m'enlluerna vostre hermosura
com quan me miro los raigs del sol.
Per demunt vostre les papellones
totes a colles van voltejant
i les roselles amb ses aromes
al costat vostre altre olor fan.
Pujo alegre per les escales
que condueixen al sant cambril
pujo alegre i a vostres plantes
m'hi agenollo amb cor humil.
Prenc vostre capa i vos la beso
i'm sento als llavis dolsor de mel
i baixant ploro i baixant reso
perque quan mori em deu lo cel.
Vos que'n sou Reina de cels i terra
que'n sou la gloria, ditxa i consol
sou també Mare d'aquesta terra
Mare d'un poble que a vos us vol.
An aquest poble que vos adora
jo vos demano que vigileu
que'l llamp no hi caigui ni a la vora
puig tots vos aimen com ja sabeu.
Sou vos la Mare més carinyosa
sou Vos la Reina d'ací la terre
la nostra Mare més amorosa
¡oh Verge santa de la Riera!
Josep Sangenís Rofas.
Les Borges del Camp, 1915.
Lloances a la Mare de Déu de la Riera
Sou Vós de les Borges
l'Estel més brillant
la Verge més bella
de tot el voltant.
Ave, ave, ave Maria
Ave, ave, oh Perla del Camp.
Prop d'una riera
l'estatge teniu,
com fa i com hi posa
l'ocell el seu niu.
L'ocell us saluda
tot just el matí,
sa flaire us envien
timó i romaní.
Teniu una ermita
bonica en excés,
l'adornen i ombregen
formosos xiprers.
Les nostres visites
dins d'ella hi rebeu,
les nostres pregàries
també hi escolteu.
Les mares us preguen
pels seus pobres fills
perquè els guardeu sempre
de caure en perills.
Els vostres goigs canten
a cor els fadrins
i us porten a veure
les mares els nins.
Sou Mare amorosa
que a tots estimeu
i dins del cor vostre
a tots ens guardeu.
Els ulls a l'ermita
sovint hi fitem
i tot esguardant-la
la Salve us resem.
Ermita que guardes
el nostre tresor,
el poble et saluda
del fons del seu cor.
Ermita xamosa,
que ens plau contemplar,
davall la teva ombra
volem reposar.
El poble us venera,
Madona gentil,
la vostra mà besa
quan puja al cambril.
Ser nostra Patrona
per glòria ho teniu,
que ho sou, en deu proves,
Les Borges ho diu.
En processó al poble
cada any us portem
i sou festejada
tant bé com sabem.
Baixant de l'ermita
formant processó,
cantem les lloances
amb gran devoció.
A l'entrar a la vila,
Les Borges del Camp,
la Salve Regina
cantem triomfants.
El ball de diables,
castell de grans focs,
obsequi a la Verge
que és Mare de tots.
Gaudim de grans festes
en vostre honor,
Maria Riera
Les Borges per Vós.
Durant els pocs dies
que a casa us tenim
amb goig, rics i pobres,
a veure-us venim.
En nostres congoixes
i en dies de dol,
el poble en Vós troba
ben prompte el consol.
Ben lluny les marfugues,
i feu fugir el llamp,
sou, Verge divina,
la Perla del Camp.
Si els camps, si les terres
pateixen d'eixut,
perquè ens doneu aigua
tothom aquí acut.
De seca i ventades
sou Vós qui ens guardeu
i bones collites
també qui ens doneu.
Oh Santa Madona,
que tots venerem,
feliç aquell dia
que al cel us veurem.
Oh Santa Maria,
la del blau mantell,
arreu vostres gràcies:
a joves i a vells.
Sigueu de Les Borges
la guia i la llum,
el poble embaumeu-lo
amb vostre perfum.
Guardeu-nos dels vicis,
oh Mare de Déu,
que els nostres cors siguin
més purs que la neu.
Quan nostre cos segui
la dalla cruel,
guieu-nos Maria,
guieu-nos al Cel.
J. Pont i Dalmau, Pvre.
Salutació a la nostra Verge Maria de la Riera
Al peu d'una montanyeta,
La Nostra Verge allí està,
Al mitj d'una clara ermita,
Nostras camps n'està aguardant.
Oh ¡hermosa Verge! sou molt maca,
Santa, pura y celestial,
Teniu glories y alabanses
Rams d'amor pera donar.
A les Borjes vos esperan,
Vells i joves am sos cants,
Esperan tot això vostra,
Recorts eterns, fruits sagrats.
Generosa y ben alegra,
Envers sos bons fills s'han va.
Mireula que està contenta,
Anemtli tots a resar
Repetimtli aquella SALVA,
I Ella a tots ams salvarà,
Aquets fruits que's lo pa nostra,
D'aquí les Borjes del Camp.
Emblema d'amor ne sou,
La Riera ho diu ben alt,
Aquí amb eixa ermiteta,
Raig de goig per tots hi ha.
I devant d'eixa gran ditxa,
En l'aire fort hem de cridar,
RIERA MARIA VERGE
Aquí sempre n'heu d'estar.
Lluís Bové, 1954.
Al cel guieu per la drecera
Al cel guieu
per la drecera,
Mare de Déu
de la Riera.
El Doll de vida
del Sol eixent,
de llevant crida
fins a ponent;
del Crist vivent
sou Mitjancera,
Mare de Déu
de la Riera.
Les Borges tasta
vostre favor
que a tots abasta
amb gran amor,
de nostre cor
flor riallera,
Mare de Déu
de la Riera.
Anyal visita
de caritat
feu a l'ermita
al poble amat,
vostra bondat
no té frontera,
Mare de Déu
de la Riera.
Del sant rosari
les nostres mans
fer reliquiari
ens fa germans,
és dels cristians
santa senyera,
Mare de Déu
de la Riera.
Viure volem
amb vostra llum,
que mai donem
als altres fums,
sinó perfum
de Primavera,
Mare de Déu
de la Riera.
En les caigudes
Vós ens alceu,
gentils ajudes
multipliqueu,
il·lumineu
l'hora darrera,
Mare de Déu
de la Riera.
Al cel guieu
per la drecera,
Mare de Déu
de la Riera.
Josep Monné i Roig, Pvre.
