La façana

La façana principal de l'església presenta la gran portalada d'entrada, emmarcada per quatre columnes, dues a cada costat —les interiors més sortides respecte de les exteriors adossades a la façana—, formant un sortint, separades per una cavitat en forma de mitja canya, on hi ha sengles peanyes. Aquestes columnes se sostenen sobre bases quadrangulars i son rematades per capitells. Damunt la porta hi ha una fornícula, també franquejada per dues columnes. Tant la fornícula com els capitells i les dues peanyes, originàriament sostenien unes imatges que donaven força més interès artístic al conjunt, però desaparegueren, desgraciadament, amb l'obsessió antireligiosa del 1936, junt amb tota la imatgeria interior. Durant la festa major de l'any 1996 es van tornar a col·locar les imatges de Sant Antoni Abat, Sant Josep, Santa Maria Assumpta i dos àngels, tot esculpit per Ramon Ferran Pagès. A la part superior de la façana, coronant la fornícula, hi ha una rosassa amb vidriera de colors, d'escàs mèrit, que deixa traspuar la claror cap a l'interior. Tot el detall de l'ornamentació del portal pot ésser considerat de cap al final del rococó.

Un repeu de pedra, amb sortint xamfranat, ressegueix tota l'amplària del frontis, que a la part superior mostra tres tipus d'esgrafiat: de formes recargolades, el que emmarca les columnes, i les altres dues, géométriques —romboides amb motius circulars al cos central i rectangulars ais dos cossos laterals—.

La porta és de fusta, perfilada amb grossos claus de ferro figurant una mena de flors, amb artístics motius pel que fa als panys. A l'angle esquerre, al primer cos del campanar, a mitja altura, hi ha la placa que commemora la data de la seva construcció.

​

L'interior

A l'entrada hi ha un cancell de fusta, sense cap mèrit artístic, traspassat el qual ens trobem a l'interior del temple, que és format per tres naus, àmplies i elegants, amb creuer centrat, rematat per una bella cúpula octagonal, d'un cert interès arquitectònic, construïda posteriorment al conjunt del temple.

El cor, situat damunt el cancell, presenta unes formes esmotxades, arrodonides, amb una bonica barana de ferro forjat, tot plegat té un aire molt elegant i sumptuós. Els capitells que coronen les esveltes pilastres interiors, fan pensar, com altres detalls, en un rococó tarda. El mateix podem dir dels agençaments que emmarquen les fornícules buides que hi ha a les arcades superiors de les naus laterals.

Les quatre pilastres que sostenen la cúpula formen uns torals per a convertir-la en vuitavada, els quals mostren sengles litocromies en forma de medallons en baix relleu, representant els quatre evangelistes.

El presbiteri actual, ampli, ocupa des del creuer fins al retaule del fons, i va ser construit, junt amb la mesa de l'altar major, el 1977, i beneït el dia 8 de setembre, en commemoració del segon centenari del temple.

​

El retaule de l'Altar Major i la Capella del Santíssim

Creiem que mereix un comentari a part el retaule de l'Altar Major, obra de l'escultor reusenc Josep Auqué. La seva construcció la va iniciar mossèn Emili Sánchez el 1942, el qual realitzà tota la part baixa on hi ha l'antiga taula, en un sortint d'on parteixen dues escales laterals que donen accés a la part superior, on hi ha una gran peanya emmarcada per quatre àngels, dos a cada costat, a nivell distint, que sostenen un núvol en el qual hi ha un Sant Crist durant tot l'any excepte durant l'estada de la Mare de Déu de la Riera a la Vila.

L'obra iniciada per mossèn Emili va ser acabada pel seu successor, mossèn Joan Paris, que va fer construir el bonic retaule d'alabastre, obra del mateix escultor, tot plegat costejat, com és natural, per l'aportació dels borgencs. El retaule va ser beneït juntament amb la nova ermita l'any 1954.

També cal detallar la cambra de seguretat que s'ha construït darrerament a la Capella del Santíssim per guardar la venerada talla de la Mare de Déu de la Riera.

El conjunt és format per un retaule d'alabastre, modernista, de traços afuats, amb un escut de formes romboides al capdamunt, amb l'anagrama PAX. Al centre hi ha un monumental Sagrari en forma d'ou que simbolitza la fertilitat i la vida, Jesucrist. De l'òvol arrenca una columna decreixent amb una corona a mig aire (la reialesa de Crist), amb cinc fIocs d' avellanes (les cinc llagues de Crist) i rematada al final per una creu. Tot és de metall daurat i s'assenta damunt una ona d'alabastre en una al·legoria que vol representar el triomf del bé sobre el mal.

Les dues mitges closques que formen les portes del Sagrari, són agençades amb preciosos esmalts, obra de Stanis. Obertes les portes, se'ns mostra un bell frontis de fusta noble de cirerer, amb portelles de cristall treballat, l'interior del qual és blindat amb planxa d'acer i folrat amb seda natural xinesa.

A la dreta del retaule, en una mena de prolongació, hi ha la fornícula. també d'alabastre, blindada a l'interior amb planxa d'acer gruixuda, agençada també, a l'interior, amb dignes entapissats que fan ressaltar la bella Imatge. Aquesta fornícula és coronada per una cúpula bizantina, també de metall daurat, amb un anagrama del nom de Maria al capdamunt de l'agulla, que li lleva el regust paganitzant. La Imatge de la Mare de Déu de la Riera és visible a través d'un finestral protegit per un vidre antibala.

La mesa de l'altar i el sòcol que envolta l'estança són de marbre, i el pis és recobert de «parket» de fusta clara. La gran portalada, amb arc de mig punt, que dona accés a la Capella, ha estat protegida amb una reixa de ferro forjat igual que la del baptisteri. Totes les portes están proveïdes d'uns sofisticats sistemes de seguretat i d'alarma. La part tècnica és obra de l'arquitecte Guillem Boxó, i l'artística i ornamental ha estat a càrrec de l'escultor Eustaqui Valles, ambdós tarragonins.

​

El campanar

El campanar és una torre d'edificació sòlida i va ser construït al mateix temps que l'església. És format per tres cossos: el primer, quadrat, és el més llarg i forma part del conjunt de la façana del temple; els altres dos són vuitavats decreixents. Al segon cos hi ha l'esfera del rellotge, i a l'interior, la sala de la maquinària que el mou. Al tercer cos hi ha la rotonda o sala de les campanes, amb vuit finestrals, tres d'oberts, on hi ha dues campanes. El tercer finestral obert no té cap campana però fins la Guerra Civil n'hi va haver una tercera. Els altres cinc tapiats, formen les vuit arcades que sostenen el gran cimbori de la cúpula, rematada pel parallamps.

GUIA DE LES BORGES DEL CAMP - JOVÉ HORTONEDA, Ferran