Segons va deixar escrit Artur Dasca i Sumsi el 1934, la festa major de la Mare de Déu de la Riera està documentada des del segle XIV. Els documents als quals es refereix no han estat localitzats i, per tant, no ho podem demostrar al cent per cent, tot i que concorda amb l’època en què se situa l’origen de la majoria de festes majors en un afany de demanar la protecció d’algun sant o verge durant les epidèmies de pesta de l’edat mitjana. Per altra banda, va deixar escrit que es venia celebrant el dia 8 de setembre des del segle XVIII, però la inexistència de documentació explícita no ens ha permès confirmar aquesta data.

​

És a partir de 1816 que podem afirmar amb total seguretat que ja es celebrava la festa major perquè així se’ns explica a la Consueta Parroquial. Se’ns diu que aleshores era organitzada per part dels administradors de l’altar de sant Antoni de Pàdua, a qui se li dedica el segon dia de la festa. Seguint aquesta pista hem arribat a un document sobre la creació d’aquest altar el 1777 i hem de pensar que si sempre havia estat organitzada per la dita entitat, no hauria de ser anterior a 1777. A la Consueta encara no es diu res del ball de diables, però podem afirmar la seva participació a la festa a partir de 1876 gràcies a la troballa d’un article al diari La Opinión que parla sobre aquest ball.

​

Actualment els actes religiosos de la Festa Major comencen el cap de setmana abans de la mateixa amb una vetlla de pregària als peus de la Mare de Déu de la Riera, a la seva ermita.

​

És, però, el dia 7 de setembre quan s'esdevé un dels actes centrals de la festa, l'Arribada de la Mare de Déu. A la nit, una munió de borgencs i comarcans surten en processó, des de l'església, cap a l'ermita, il·luminant el camí amb els fanalets i cantant el Sant Rosari. Quan la processó arriba al santuari, el senyor rector o algun dels sacerdots convidats fa la salutació a la Verge i, tot seguit, el poble fidel s'uneix amb el cant de la Salve Regina gregoriana.

​

L'inici de la davallada el marca l'històric ball de diables amb els seus primers espetecs. Abans de traspassar el Pont de l'Oriol i entrar al poble, la Mare de Déu de la Riera és col·locada sota del tàlem, privilegi que té la Nostra Patrona. Ara sí, es produeix l'entrada triomfal a la vila enmig d'aplaudiments i visques.

​

La processó es queda a la plaça de Sant Antoni. Allà, el senyor Alcalde nomena Alcaldessa d'Honor a la Verge durant la seva estada a la vila. Seguidament, algú convidat pel consistori fa el Parlament de Benvinguda a la Mare de Déu i el Cor Parroquial li canta la Salve Regina del mestre Sancho Marraco. La processó es reinicia, ara amb acompanyament orquestral, fins a arribar al passeig de l'Hort del Dasca, on es torna a aturar per veure el castell de focs que s'avia en honor de la Patrona.

​

Finalment, en arribar al Replà, els diables tiren les darreres carretilles i s'encenen les rodes de foc i la capelleta de foc de la Mare de Déu de la Riera. A partir d'aquí, els devots passen a l'interior del temple per fer el besamans.

​

L'endemà, dia central de la Festa Major, se celebra l'Ofici Solemne Concelebrat, amb assistència del consistori en ple. Durant l'Ofici, el Cor Parroquial canta, amb acompanyament orquestral, la Missa Pontificalis de Lorenzo Perosi.

​

A la tarda, el Cant de Vespres precedeix la Processó Solemne que recorre els carrers de consuetud. A la plaça de la Font s'atura i el Cor Parroquial canta, com al dijuni, la Salve Regina del mestre Josep Sancho i Marraco.

​

El dia 9 està dedicat a Sant Antoni de Pàdua. Actualment només es fa la Missa, però fins a finals del segle XX es feia una processó que, popularment, era coneguda com la processó de les llaganyes, ja que la gent s'hi anava afegint, mig adormits, quan passava pel davant de casa seva.

​

La Mare de Déu de la Riera presideix l'Altar Major fins el diumenge més proper al dia 17 d'octubre, quan és tornada a la seva ermita després d'haver-li dedicat tota una Novena.