El servent de Déu Joan Montpeó Masip, fill dels esposos Joan i Isabel, era natural de les Borges del Camp (Baix Camp). Va ser batejat el dia 3 de novembre de 1918 i va rebre la confirmació el dia 23 d'octubre de 1930 a la seva mateixa parròquia.

De petit era molt piadós i dòcil amb els seus pares i especialment amb els sacerdots, vers els quals sentia una veritable veneració.

​

Ben aviat va manifestar la vocació decidida cap al sacerdoci. A causa del seu delicat estat de salut i precària situació econòmica de la família -que, per cert, era una família cristiana exemplar-, es va acordar de començar els estudis amb el vicari de la població.El 1923 va beneficiar-se de la fundació de la Senyora Magdalena Martorell i Ferrer, per la qual es donava una beca anual de 600 pessetes a aquells nois borgencs que anessin al Seminari de Tarragona. Durant tot aquest temps va observar una conducta exemplar. El seu estat de salut el va obligar a interrompre algunes temporades els estudis. El sofriment de la seva malaltia el suportava amb una gran resignació. En una crisi greu de la malaltia es va posar bo prodigiosament, cosa que va atribuir a la Mare de Déu de Lourdes.

​

Quan va esclatar la revolta de 1936 era a la Seu d'Urgell, al curset d'estiu amb els seminaristes de Tarragona. Detinguts, van ser portats a la presó de Lleida, on van romandre reclosos unes cinc setmanes. Després va ser traslladat a la presó flotant del port de la ciutat de Tarragona, des d´on, l´endemà, van ser posats en llibertat els més joves.

​

El servent de Déu Joan Montpeó va anar cap a casa seva, a les Borges del Camp, on passava el dia resant i estudiant, fins que el dia 9 de maig de 1938 dos milicians el van detenir i el van portar a la presó de Riudecols. Aquí va ser maltractat de paraula i d'obra i, malgrat tot, va portar sempre una conducta exemplar. El dia 11 va ser interrogat, i dos dies després, al capvespre, va ser assassinat a la riera de Riudecols. Els seus companys de presó van sentir els trets.

El primer de juliol d'aquell mateix any 1938 va ser inhumat el seu cadàver i reconegut pel metge forense. Aquest metge forense va reconèixer haver obtingut moltes gràcies per la seva intercessió.